CONCEPTE D'AMBIENTS D'APRENENTATGE

Un ambient d'aprenentatge es defineix com un lloc o un espai on el procés d'adquisició del coneixement es dóna. En un ambient d'aprenentatge el participant actua, utilitza les seves capacitats, crea o fa ús d'eines i artefactes per a obtenir i interpretar informacions amb la fi de construir el seu aprenentatge (González y Flores, 1997).

Aquests espais d'aprenentatge també poden considerar-se espais d'autoaprenentatge o de lliure circulació. En cada un dels espais o ambients hi ha unes propostes perquè els infants investiguin el que se'ls ofereix.

Es tracta d'un descobriment autònom guiat pels interessos de cada nen o nena, circulant lliurement pels diferents ambients, dedicant la temporització que els infants hi considerin, portant a terme les seves activitats, interactuant amb els materials, fent els seus propis aprenentatges.

Organitzar un centre escolar en ambients d'aprenentatge suposa crear diferents espais, tant interiors com exteriors, que permetin a l'alumne experimentar diferents situacions d'aprenentatge actiu i lúdic.

Els educadors juguen un paper molt important, ja que han de crear i estructurar els ambients d'aprenentatge per tal d'oferir experiències que proporcionin als infants la possibilitat d'adquirir nous coneixements.

L'equip docent treballarà de forma conjunta, els ambients d'aprenentatge són elaborats per ells, donant resposta a les demandes educatives dels infants en cada etapa evolutiva segons el currículum de l'educació infantil.

En la interacció educativa que es dóna entre educador i educant estan implicats la interacció social, la comunicació, el temps i el currículum.

Són ells els que reestructuren espais i procuren que les normes s'estableixin i es respectin.

El docent passa a un segon pla, coordina i constitueix un estímul per als nens, però són ells els veritables protagonistes que circulen pels diferents ambients d'aprenentatge, porten a terme les seves activitats i interactuen amb els materials. Els educadors estan en tot moment amb ells, però per acompanyar-los o ajudar-los en cas que el nen ho demani, no per a dirigir els seus descobriments.

Els educadors també porten un registre dels ambients, amb els infants que passen per ells, el temps que hi dediquen, quins infants no hi han passat, etc.

Generalment els infants estan agrupats per edat dins de cada aula, però com que els ambients d'aprenentatge no es limiten sols a les aules, també hi ha moments en què són grups heterogenis d'edat. Per als infants és beneficiós, ja que els nens més grans faran de mestres dels més petits, ajudant-los i guiant-los en els seus aprenentatges.

"Podríem classificar els ambients en funció del seu origen, en funció de la seva mobilitat, i en funció de la participació" (Blández, 1995, 59).

Segons el seu origen, es poden diferenciar ambients naturals i ambients organitzats.

Hi ha ambients que, sense una intencionalitat concreta, ofereixen estímuls per als infants, però la tasca de l'educador és oferir estímuls molt variats per tal que els infants incorporin aprenentatges nous.

"Al llarg de la nostra experiència hem pogut comprovar que, quan un grup entra per primera vegada en un gimnàs, els ambients naturals i els organitzats tenen la mateixa força d'atracció. No obstant això, amb el temps, i davant dels canvis i la varietat dels ambients organitzats, aquests passen a ser el principal centre d'interès" (Blández, 1995, 59).

Altra manera de classificar els ambients seria segons la seva mobilitat. Atenent a aquest criteri, podríem diferenciar entre ambients fixos, ambients mòbils i ambients mixtes.

Els fixos no els podríem traslladar, pel seu pes, dimensions, etc.

Els mòbils els podríem traslladar, i els mixtes sols alguns dels seus elements.

També podríem classificar els ambients per la participació. Si són d'ús individual o col·lectiu (petit grup, gran grup).

Per últim, la classificació seria pel tipus d'activitat que s'hi pot realitzar o capacitats que desenvolupen els infants:

• La lògica-matemàtica.
• Activitats plàstiques.
• Activitats artístiques.
• De manipulació i observació.
• De hàbits diaris.
• Etc.

Els ambients d’aprenentatge són espais dins de l'aula o altres zones de la llar (el passadís, el pati, l'entrada, etc.,) en què els infants poden realitzar activitats, tant individualment com en grup, sense la guia contínua de l'adult.

L'adult serà allà només per donar suport en cas que ho demanin. En els ambients d'aprenentatge els infants realitzen activitats al seu ritme. Aquesta proposta busca que l'infant tingui iniciativa pròpia per explorar, investigar i crear. Els infants decideixen què fer i són ells mateixos els que regulen la seva activitat, sense que un adult els dirigeixi en tot moment.

Els ambients propicien la construcció del coneixement individual i compartit, de les habilitats i de les capacitats pròpies de l'edat entorn els següents eixos: aprendre a ser i actuar d'una manera cada vegada més autònoma, aprendre a pensar i a comunicar, aprendre a descobrir i a tenir iniciativa, i aprendre a conviure i habitar el món.

Persegueixen uns objectius i unes capacitats que els infants aniran assumint.

L'infant haurà de ser capaç de:

• Identificar-se com a persona, assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al seu moment maduratiu, i esforçar-se per a manifestar i expressar les pròpies emocions i sentiments.

• Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament el seu entorn immediat, iniciant-se en l’adquisició de comportaments socials que facilitin la integració en el grup.

• Participar amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d’alimentació, repòs i higiene personal, iniciant-se en la pròpia autonomia i orientant-se en les seqüències temporals quotidianes i en els espais que li són habituals.

• Comprendre el llenguatge adult i dels altres infants, comunicar-se i expressar-se a través del moviment, el gest, el joc i la paraula, amb una progressiva millora del llenguatge oral.

• Dominar progressivament el cos i l’adquisició de noves habilitats motrius, augmentant l’autonomia en els desplaçaments, en l’ús dels objectes i l’orientació en l’espai quotidià.

• Actuar sobre la realitat immediata, descobrir-ne l’organització a partir de les pròpies vivències i establir relacions entre objectes segons les seves característiques perceptives.

• Projectar les pròpies vivències a través de l’activitat lúdica i anar-les representant a través d’un incipient joc simbòlic.

• Iniciar-se en la descoberta i l’ús del llenguatge corporal, verbal, matemàtic, musical i plàstic.

A l’educació infantil es presenten tres àrees d’experiència i desenvolupament.

Àrea 1: Descoberta d'un mateix i dels altres

Els ambients d'aprenentatge treballen els següents valors:

• Autonomia
• Creativitat
• Solidaritat
• Presa de decisions
• Viure en comunitat
• Aprenentatge de l'aspecte social
• Relacions interpersonals que s'estableixen entre l'educador i l'alumne
• Relacions dels alumnes entre si

Àrea 2: Descoberta de l'entorn

Els ambients d'aprenentatge permeten conèixer l'entorn més immediat mitjançant:

• L'ús del temps, organització de la vida diària.
• Participació en festes.
• Iniciant-se en algunes qualitats sensorials dels objectes i comparant-los.
• Reconeixent seqüències temporals.
• Orientació en els espais habituals (dins, fora, damunt, aquí, allà).

Àrea 3: Comunicació i llenguatges

Els ambients d'aprenentatge donen la possibilitat d'experimentar les diferents funcions del llenguatge i els seus diferents usos en un entorn acollidor i favorable, com ara:
• Observar
• Escoltar
• Parlar
• Expressar
• Comunicar
• Interpretar
• Representar
• Crear

Aquesta estructura per àrees ha d’ajudar a sistematitzar i planificar l’activitat docent, però en cap cas no ha de suposar presentar la realitat segmentada, sinó que caldrà crear uns espais d’aprenentatge globalitzats, establint relacions entre els continguts de les diferents àrees, a fi que es contribueixi al desenvolupament de les nenes i els nens, acostant-los a la interpretació del món, donant-hi significat i facilitant-los en la participació activa. (Currículum i orientacions d’educació infantil de primer cicle).

Els ambients d'aprenentatge evolucionen i es modifiquen a mesura que el curs avança, responent sempre als interessos i necessitats de l'alumnat en cada etapa. Aplicar aquesta metodologia de treball requereix molta organització i una recerca constant de materials de qualitat.

L'espai ha d'estar delimitat per zones on es vegi clarament l'activitat que es pot realitzar.
Dins de l'aula trobarem una zona de taules, per a realitzar activitats amb tot el grup, i zones de ambient d'aprenentatge.
Les àrees d'aprenentatge estaran clarament diferenciades, on els infants es troben materials de consulta, elements d'ambientalització, o eines per a fer diferents projectes.

Alguns dels elements físic-sensorials que caracteritzen els ambients d'aprenentatge són la llum, els colors, el so, l'espai, el mobiliari, els materials que es troben a dins, entre d'altres.

Des del punt de vista arquitectònic, aquests elements s'han de tenir en compte per oferir a l'alumnat un ambient acollidor, que l'ajudi a potenciar les seves capacitats d'acord amb els seus interessos i les seves necessitats.

Com a conclusió diríem que el treball mitjançant ambients d'aprenentatge consisteix, bàsicament, en una manera diferent d'organitzar l'alumnat, l'espai i els materials, per tal de propiciar-hi un lloc en el qual l'aprenentatge sorgeixi de forma espontània.

El nen és el protagonista i constructor del seu propi aprenentatge, ja que és ell qui fa els seus propis descobriments. D'aquesta manera, interioritza els nous coneixements, aconseguint un aprenentatge significatiu. Cada nen aprèn al seu ritme i sense imposicions.

Mitjançant aquesta orientació pedagògica, hi ha la voluntat de què l'alumnat participi d'una forma més activa, lliure, constructiva i creativa del seu procés d'aprenentatge escolar i de desenvolupament com a persona. També es pot considerar que els ambients d'aprenentatge són entorns disposats pels docents, per tal d'influir en la conducta i en la vida dels nens al llarg de la jornada escolar.